HARMON - Projecte d’harmonització dels seguiments de la biodiversitat a Catalunya

En el marc del projecte HARMON, considerem que els seguiments de la biodiversitat són un conjunt de projectes que, mitjançant tècniques adients per a cada grup biològic o hàbitat, pretenen documentar els canvis en l’estat de la biodiversitat i altres elements del patrimoni natural en un àmbit territorial determinat al llarg del temps.

En el context actual cada vegada es fa més rellevant la informació proporcionada pels seguiments a llarg termini. Saber com evoluciona la biodiversitat té múltiples aplicacions, com calcular indicadors de l’estat del medi, definir l’estat de conservació de les espècies o hàbitats, avaluar el compliment dels acords de conservació o avaluar l'eficiència de les mesures de gestió.

La recollida de dades fiables ens permet avaluar l’estat de la natura i prendre decisions sobre com gestionar-la, conservar-la o restaurar-la. Aquesta generació de dades de seguiments es fa des d’actors i entitats molt diferents i, per tant, és oportú posar en comú aquesta informació per compartir el coneixement i fer més eficient la feina de tots els actors implicats.

Els primers seguiments de biodiversitat realitzats a Catalunya es van iniciar als anys 1980, però la majoria són posteriors. El projecte HARMON considera seguiments tots els projectes que disposin com a mínim de dues mesures comparables al llarg del temps (dos anys de dades) o que estiguin en procés d’obtenir-les. A més, cal que aportin aquesta informació sobre un àmbit territorial concret, al que representin adequadament.

A dia d’avui, el projecte HARMON ha identificat gairebé 300 seguiments sobre el patrimoni natural en el territori català. Alguns d’aquests seguiments formen part de projectes de seguiment a gran escala amb participació ciutadana, com són els seguiments d’ocells del SOCC o el de papallones del CBMS, que tenen una gran tradició i compten amb la participació de molts voluntaris de tot Catalunya. Altres seguiments són accions més recents o dutes a terme pel cos administratiu de la Generalitat de Catalunya o entitats de recerca de l'àmbit català, però que resulten essencials per l’estudi de determinades espècies o hàbitats.

Aquest projecte no va només en línia amb les polítiques de la Generalitat de Catalunya (com l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya), sinó també amb les polítiques europees, com l'estratègia de biodiversitat de la UE per al 2030 que busca protegir la natura i revertir la degradació dels ecosistemes. En aquest línia, projectes europeus com Biodiversa+ o EuropaBON han impulsat iniciatives més o menys similars per indicació de la Comissió Europea. La Comissió considera essencial la necessitat d’identificar:

1. les iniciatives que recopilen dades de seguiment de biodiversitat,
2. els actors que integren dades i generen coneixement i
3. els fluxos de dades entre ells.

A la base de metadades d’HARMON es recullen seguiments de quatre elements diferents del patrimoni natural: espècies, unitats genètiques, hàbitats i espais d'interès geològic. Actualment, el focus del projecte es desenvolupa sobre els seguiments d’espècies perquè és on hi ha una tradició major i on hi ha més projectes en curs. Hi ha diferents raons per les que se segueixen especies a Catalunya, com ara el seu grau d’amenaça, l’interès cinegètic o perquè hi ha col·lectius que hi treballen des de fa anys. La major part d’aquests seguiments d’espècies tenen com objectiu principal avaluar com canvia la quantitat d’individus al llarg del temps.

L’Observatori ha de vetllar per assegurar el flux d’informació dels seguiments de patrimoni natural existents i l’accessibilitat de la informació que se’n deriva, amb l’objectiu de posar-ho a disposició dels diversos usuaris, elaborar informes o detectar mancances. Així doncs, l’Observatori ha de treballar en equip per donar a conèixer i endreçar els seguiments que es fan a Catalunya. Un pas posterior ha de permetre integrar i donar una major accessibilitat als resultats dels projectes de seguiment que en formen part, així com determinar quines mancances hi ha i promoure els seguiments que manquin. Un exemple d’integració de les dades dels seguiments HARMON que es desenvolupa des de l’Observatori és l’elaboració de l’Índex de Planeta Viu a Catalunya (LPI-Cat).