LPI-CAT - Índex de Planeta Viu a Catalunya

Anàlisi de dades Tendències

L’ÍNDEX DE PLANETA VIU (LPI)

L’Índex de Planeta Viu (LPI, de les sigles en anglès Living Planet Index) és una mesura de l’estat de la diversitat biològica del món basada en les tendències poblacionals d’espècies d’hàbitats terrestres, d’aigua dolça i marins.

El LPI pretén assolir un alt grau de ressonància entre els qui prenen decisions i la societat en general. Aquest índex global ha estat adoptat internacionalment per la Convenció de la Diversitat Biològica (CDB) com a indicador del progrés cap al seu objectiu de «prendre mesures efectives i urgents per aturar la pèrdua de biodiversitat».


UN ÍNDEX QUE MOSTRA LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT AL NOSTRE PLANETA

L'Índex de Planeta Viu 2022 registra una disminució del 73% en l'abundància mitjana de les poblacions de gairebé 5.500 espècies de vertebrats (amfibis, ocells, peixos, mamífers i rèptils) entre 1970 i 2020.


L’ÍNDEX DE PLANETA VIU A CATALUNYA (LPI - CAT)​

Des del tombant del segle XXI, la Generalitat de Catalunya i diverses entitats impulsen el seguiment biològic a través de projectes de gran abast territorial i a llarg termini. Des de llavors, centenars de persones recullen dades de forma sistemàtica sota la coordinació d’organitzacions científiques expertes en cada grup biològic o àmbit d’estudi.

Aquestes dades s’acaben integrant en l'Índex de Planeta Viu a Catalunya (LPI-Cat), la versió catalana de l'Índex de Planeta Viu. Aquest índex es basa en els mateixos principis que el LPI global, sent aquest un indicador de l’estat de la biodiversitat a Catalunya. De la mateixa manera que el LPI global, s’actualitza cada dos anys.

Actualment el LPI-Cat inclou espècies d’animals terrestres, d’aigües continentals i marines. Tal com fan alguns LPI d’escala nacional, i a diferència del LPI-global, a més de vertebrats, el LPI-Cat inclou invertebrats, concretament papallones diürnes, coralls i eriçons de mar.

El LPI-Cat  integra dades de projectes de seguiment sistemàtic de les poblacions d’animals salvatges a Catalunya. Aquests projectes són desenvolupats des de diverses institucions del Fòrum de Participació de l’Observatori i actualment inclouen amfibis, ocells, peixos, mamífers, rèptils, papallones, coralls i eriçons de mar.

SEGUIMENTS BIOLÒGICS DEL LPI-CAT


butterfly_150@0.75x

PAPALLONES

El projecte de seguiment de papallones a Catalunya és el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (abreviat CBMS). Aquest projecte pretén conèixer amb precisió els canvis d’abundància de les papallones diürnes a partir de la repetició setmanal de censos visuals al llarg de transsectes fixos.

OCELLS

A Catalunya hi ha diversos projectes de seguiment d’ocells rellevants per al LPI-Cat. El Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) és el que aporta dades de tendències poblacionals de més espècies d’ocells a partir del mostreig de transsectes de 3 km. Una sèrie de seguiments especíifics d’ocells complementen la informació del SOCC. Aquests seguiments són: el SYLVIA, el seguiment d’ocells estèpics amenaçats del Servei de Fauna i Flora, els censos ocells aquàtics nidificants de Sistema d’Espais Naturals Protegits i el FARMDINDIS, un programa de seguiment dels ocells esteparis i dels seus hàbitats.

ocells_150@0.75x
mouse_150@0.75x

MAMÍFERS

A Catalunya hi ha diversos projectes de seguiment de mamífers. Els serveis de Fauna i Flora i el d’activitats cinegètiques coordinen el cens de diverses espècies de mamífers grans i mitjans. El SEMICE és el projecte de monitoratge de petits mamífers comuns. Quirohàbitats, Quirorefugis i Quirorius són tres seguiments que estudien diverses espècies de ratpenats. El projecte Liró fa el seguiment poblacional del liró gris. Finalment el SOCC també aporta dades per a algunes espècies de mamífers.


AMFIBIS I RÈPTILS

El seguiment de rèptils i amfibis de Catalunya es fonamenta en les dades de diversos projectes, molt especialment el SARE (Seguiment d'Amfibis i Rèptils a Espanya), el SACC (Seguiment d'Amfibis Comuns a Catalunya), alguns seguiments de parcs naturals i els seguiments de la xarxa d’espais naturals gestionats per la Diputació de Barcelona. La integració de dades de tots aquests projectes ha permès elaborar una base de dades que millora substancialment la informació sobre les tendències d’aquestes espècies disponible en edicions anteriors.

frog_150@0.75x
fish_150@0.75x

PEIXOS D’AIGÜES CONTINENTALS

La major part de les dades de peixos d’aigües continentals del projecte LPI-Cat provenen dels seguiments que es realitzen des de l’Agència Catalana de l’Aigua en el context de la Directiva Marc de l’Aigua. Per a algunes espècies, sobretot de peixos litorals, s’empren les dades dels censos realitzats des dels espais naturals protegits.

SEGUIMENT MARÍ

El seguiment dels parcs marins de Catalunya va començar amb la monitorització de la biodiversitat de la Reserva Marina de les Illes Medes i més tard es va ampliar al Parc Natural del Cap de Creus i a la costa del Montgrí dins Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Aquest seguiment és un dels més llargs i constants de la Mediterrània. Actualment aporta informació sobre tendències temporals de poblacions de diverses espècies de peixos, eriçons i coralls, entre d’altres, que habiten els fons rocosos del litoral nord de Catalunya. Les dades que ens aporten, per tant, tenen aquesta cobertura territorial. El seguiment es realitza dins dels Parcs Naturals considerant diversos nivells de protecció com Reserva Integral, Reserves Naturals o zona de Parc Natural on es donen diferents regulacions d’usos. Recentment el seguiment marí s'ha anat estenent a altres sectors del litoral català, incorporant espais de la Xarxa N2000, però encara no hi ha sèries temporals fora dels parcs esmentats.

marins_150@0.75x

COM S'ELABORA EL LPI-CAT

L’Índex de Planeta Viu (LPI-Cat) 2024 inclou un total de 353 espècies natives de sis grups biològics: ocells (155 espècies), papallones diürnes (127 espècies), mamífers (33 espècies), rèptils (6 espècies), amfibis (10 espècies), , peixos (18 espècies), eriçons de mar (2 espècies) i coralls (2 espècies).

Aquesta edició de l’indicador té 32 espècies més que l’anterior i, per tant, és una mica més representativa del conjunt de la biodiversitat. En el futur esperem anar afegint-hi noves espècies. Per a poder ser incloses, cal disposar dades suficients per avaluar tendències científicament robustes i representatives del conjunt de Catalunya. No s’inclouen espècies exòtiques.

El LPI-Cat es fonamenta en dades de programes de seguiments de biodiversitat estandarditzats, organitzats majoritàriament per entitats que coordinen el treball de camp i realitzats en molts casos per persones voluntàries expertes en la matèria. Aquests projectes produeixen anualment comptatges poblacionals (nombres d’individus) en estacions de mostratge on es fa el seguiment de forma periòdica.

Per a les espècies incloses en el LPI-Cat, s’estimen índexs anuals de la seva abundància. La major part de les sèries temporals de les espècies incloses comencen al 2002, si bé en algunes el seu seguiment comença més tard. En tots els casos, però, el primer any de mostratge es pren com a any de referència (índex = 100) i a partir de llavors l’índex augmenta o disminueix de forma proporcional als canvis en el nombre d’individus. Estadísticament, s’utilitza el programa R-TRIM per produir aquests índexs poblacionals.

La integració dels índexs poblacionals de les espècies es fa a partir de la mitjana geomètrica dels índexs per a cada any. Aquest és el procediment àmpliament consensuat per crear indicadors de canvi poblacional. La mitjana geomètrica és estable quan la magnitud de les tendències positives i negatives estan en equilibri. Si el nombre i magnitud del canvi de les espècies que disminueixen supera el nombre i magnitud del canvi de les que augmenten, la mitjana geomètrica baixa, i viceversa. Els valors de la mitjana geomètrica es converteixen en índexs anuals amb el primer any (2002) igual a 100. Els intervals de confiança del LPI-Cat es calculen a partir de simulacions de Monte Carlo d’índexs anuals d’espècies. Això permet avaluar la significació estadística de les tendències.

SÍNTESI DEL PROCÉS DE CÀLCUL

grafic01

LPI-Cat per hàbitats i vertebrats/invertebrats

Tal com es va fer en l’Informe de l’Estat de la Natura 2020, la informació general proporcionada pel LPI-Cat es desplega en forma de diferents indicadors que ens ajuden a entendre millor els canvis observats. Això ho fem d’una banda per a vertebrats i invertebrats, i d’una altra per a especialistes d’hàbitat en quatre grans categories: boscos i matollars, ambients agrícoles i prats, aigües continentals i ambients litorals i marins. La classificació de les espècies s’ha realitzat pels experts de cada grup biològic seguint una classificació d’hàbitats comuna.

GRAFIC01-1

Canvis de tendència

La metodologia LPI-Cat inclou un estudi dels canvis de tendència per tal d’identificar possibles millores o deterioraments de l’estat de les poblacions al llarg de la sèrie temporal examinada (2002-2023). Es duu a terme una cerca  per identificar l’any concret en què hi ha hagut un canvi de tendència. Els percentatges de canvi anterior i posterior a aquest any  es calculen com la diferència dels valors de la mitjana geomètrica dels índexs poblacionals del primer i del darrer any. . Finalment s’indica per a cada indicador si hi ha hagut una millora, deteriorament o si simplement no s’identifica cap canvi de tendència significatiu.

COM S'INTERPRETA EL LPI-CAT

L’Índex de Planeta Viu (LPI-Cat) és una eina que serveix per sintetitzar en un sol índex la tendència de les poblacions de les espècies que hi estan incloses. Resumir moltes tendències en un únic índex mitjà global pot, per descomptat, emmascarar les variacions entre espècies. No totes les espècies estan disminuint; també n’hi ha que estan augmentant o que es mantenen estables. És per això que també mostrem els índexs de cada espècie i índexs per grups per a vertebrats i invertebrats i per hàbitats.
El LPI-Cat és per tant una eina important per comunicar l’estat de conservació de la natura i pretén atraure l’atenció del públic general per tal de fomentar un debat ampli sobre la pèrdua de biodiversitat.

No, el LPI-Cat és una mesura de les tendències en l’abundància de les poblacions d’animals salvatges, no del nombre d’espècies que han desaparegut. L’extinció, però, sí que seria l’última conseqüència de la pèrdua d’exemplars. Hi ha un nombre reduït d’espècies incloses al LPI-Cat que estan en risc d’extinció a Catalunya, però en la majoria dels casos es tracta d’espècies d’animals salvatges que són relativament freqüents.

L’informe de l’Estat de la Natura a Catalunya 2020 indicava una davallada d’aquest índex del 25%, l’actualització de 2022 mostrava un descens del 24% i en la darrera es mostra un XX%. Cada versió de l’índex representa la millor estimació disponible en cada moment del conjunt de canvis poblacionals des de 2002, any d’inici de la sèrie. En cada actualització s’afegeixen dos anys més de dades, a més de noves espècies i punts de mostreig. Així doncs, no només s’afegeix un parell d’anys més a la sèrie; les dades són cada vegada més representatives del conjunt.

La primera versió del LPI-Cat ja va ser emprada en l’elaboració de l’Estratègia Catalana del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i allà se’l perfila com un indicador per avaluar-ne el seu Àmbit 2, corresponent a la conservació dels components del patrimoni natural en el context de canvi global.

Sí, moltes de les dades dels programes de seguiment estan integrades en indicadors que es calculen a escala europea i mundial, com el propi LPI, o els indicadors europeus de papallones o ocells.

QUI SOM?

COORDINACIÓ GENERAL

sergi-herrando150

SERGI HERRANDO

marc-anton150

MARC ANTON

pau-sainz150

PAU SAINZ DE LA MAZA

lluis-brotons150

LLUÍS BROTONS


EQUIP TÈCNIC

sara fraixedas

SARA FRAIXEDAS

Anàlisi de dades

David Garcia

DAVID GARCIA

Anàlisi de dades

david-marti150

DAVID MARTÍ

Desenvolupador web

Eloi Rovira

ELOI ROVIRA

Desenvolupador web


COMUNICACIÓ

aramon

ANNA RAMON

Tècnica de comunicació

jluis

JOSÉ LUIS ORDOÑEZ

Tècnic de comunicació

marta josa

MARTA JOSA

Tècnica de comunicació

nsoler

NORA SOLER

Comunicació i disseny


COORDINACIÓ GRUPS BIOLÒGICS

aubach

ANDREU UBACH

Papallones

cstefanescu

CONSTANTÍ STEFANESCU

Papallones

eperis

ELISENDA PERIS

Ocells

marc fusellas

MARC FUSELLAS

Ocells

lfreixas

LÍDIA FREIXAS

Petits mamífers

itorre

IGNASI TORRE

Petits mamífers

xpuig

XAVIER PUIG

Ratpenats

adria-lopez

ADRIÀ LÓPEZ-BAUCELLS

Ratpenats

cbartrina

CARME BARTRINA

Mamifers mitjans i grans

mvilella

MARC VILELLA

Mamifers mitjans i grans

eduald pujol

EUDALD PUJOL

Amfibis i rèptils

jvalera

JÚLIA VALERA

Amfibis i rèptils

amaceda

ALBERTO MACEDA

Peixos d’aigües continentals

clinares

CRISTINA LINARES

Seguiment marí

bhereu

BERNAT HEREU

Seguiment marí


Les dades

ELEMENTS SEGUITS

Espècies

TÀXONS

Invertebrats Peixos Amfibis Mamífers Rèptils Ocells

AMBIENTS

Boscos i matollars Ambients agrícoles i prats Aigües continentals Medi marí i litoral

PERÍODE DE SEGUIMENT

2002 - fins l'actualitat

DES DE QUAN HI HA DADES ÚTILS DISPONIBLES

2002

ÉS UN PROJECTE DE CIÈNCIA CIUTADANA?

EL PROJECTE TREBALLA EN ALGUN ENP?

L'Observatori està en desenvolupament, si vols conèixer les darreres novetats segueix-nos a les xarxes!