Informe de pol·linitzadors silvestres

Informes i avaluacions Tendències Pressions i sensibilitats Mesures de conservació
pipol_header_image

L’Observatori presenta el primer informe sobre l’estat de conservació dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya, que analitza l’estatus de conservació, les amenaces que pateixen i els àmbits prioritaris d’actuació per a la seva conservació.

L’informe ha estat coordinat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el CREAF. També hi han participat el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA).

UN DECLIVI GENERALITZAT DE POL·LINITZADORS

L’Informe constata que a Catalunya, i a tot el món, s’han detectat declivis molt importants al llarg de l’últim segle en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors, especialment en abelles i papallones, però també en sírfids. De les més de 2.000 espècies d’abelles que hi ha a Europa, un 9% es consideren amenaçades i un 37% es troben en declivi. Aquests percentatges són similars en el cas de les papallones i les dades del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) apunten declivis en un 70% de les espècies de papallones de Catalunya, especialment en prats i herbassars.

DESCENS DE LA TURQUESA MEDITERRÀNIA

descens_turquesa

CAUSES DEL DECLIVI I PROPOSTES PER REVERTIR-LO

L’anàlisi identifica la intensificació dels conreus, la urbanització del sòl, l’expansió del bosc en detriment dels espais oberts, el canvi climàtic, la interacció amb espècies invasores i l’ús creixent de fitosanitaris com les principals causes d’aquest declivi. I per revertir-ne la situació, proposa un seguit de mesures i bones pràctiques prioritàries que ajudaran a millorar l’estat de conservació dels pol·linitzadors. Entre elles, destaquen la recuperació dels hàbitats, la diversificació i rotació de conreus, la conservació dels marges, l’elaboració de plans de gestió del verd urbà, la intensificació ecològica, l’ús planificat, temporalitzat i minimitzat de fitosanitaris i el control de les mercaderies per evitar l’entrada d’espècies exòtiques i malalties noves.

FINCA AGRÍCOLA FAVORABLE PELS POL·LINITZADORS

Finca agrícola favorable pels pol·linitzadors, amb una estructura en mosaic formada per diferents cultius (fruiters, colza, horta) (1,2,3), un guaret (4), una zona de vegetació natural (5) i una bassa (6). Els marges amb vegetació ruderal espontània (7), la tanca arbustiva (8) i les bandes florals sembrades (9), així com el co-cultiu de lleguminoses (10) i les clapes de caps blancs, Lobularia maritima, (3) proporcionen recursos florals abundants i diversos. Aquesta vegetació també assegura la proliferació de sírfids i altres enemics naturals de plagues. El marge de pedra seca (11), l’edifici amb parets de pedra o fang, bigues de fusta i teulat de canya (12); i els hotels d’insectes (13) ofereixen llocs de nidificació per a les abelles que nidifiquen en cavitats preestablertes. L’àrea de sòl nu (14) afavoreix la nidificació d’abelles que fan el niu sota terra.

Infografia: Laura Fraile

polinitzadors-infografia

EL DOCUMENT SERVIRÀ DE BASE PER IMPULSAR EL PLA INTERSECTORIAL DELS POL·LINITZADORS SILVESTRES DE CATALUNYA (PIPOL), UNA EINA ESTRATÈGICA I IMPRESCINDIBLE PER AJUDAR A REVERTIR EL DECLIVI D’AQUESTES ESPÈCIES.

L'Observatori està en desenvolupament, si vols conèixer les darreres novetats segueix-nos a les xarxes!