Comença el segon any de recollida de dades de l’Atles de Mamífers de Catalunya amb una crida a la ciutadania per cercar mamífers o els seus rastres en més de 300 quadrats de 10x10km de Catalunya. El Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, la Catalunya central, Lleida, l’Alt Pirineu, Aran, Empordà o Prepirineu central són les zones on calen més persones voluntàries.
L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat dona un segon impuls a la realització del primer Atles dels mamífers de Catalunya. El Museu de Ciències Naturals de Granollers i el CREAF, amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, fan un crida oberta a la ciutadania per aconseguir que almenys 150 persones voluntàries formin part de la comunitat que farà el seguiment dels mamífers de Catalunya en aquest segon any de presa de dades. Aquestes persones voluntàries haurien de cobrir el màxim nombre de quadrats que es pugui, dels que no han estat encara mostrejats, per tenir una imatge cada cop més completa de la presència dels mamífers salvatges a Catalunya. Les zones que cal cobrir es troben majoritàriament al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, la Catalunya central, Lleida, l’Alt Pirineu, Aran, Empordà o Prepirineu central.
Durant el 2022, un primer grup de voluntaris i voluntàries han conformat la comunitat que ha pilotat la primera fase de l’Atles i que ara vol créixer. La feina duta a terme el primer any ha permès provar i afinar les diferents metodologies que s’utilitzen per trobar o detectar la presència de mamífers a cada zona mostrejada. La feina detectivesca es centra en col·locar càmeres de parament fotogràfic, recórrer transsectes i apuntar els rastres i els animals que es veuen, recollir pèls i excrements i gravar els ultrasons que fan els ratpenats. Les dades recollides es traspassen després a les persones coordinadores del projecte, que les reuneixen i les analitzen per treure’n conclusions. Ara, amb aquesta crida es vol, sobretot, trobar persones que cobreixen les zones que encara falten per poder tenir una imatge completa de la presència dels mamífers a Catalunya.
Com ha anat el primer any de cerca de mamífers
Les primeres dades (que recullen informació aproximadament d’un 20% del territori català) han permès començar a dibuixar les primeres traces del futur Atles de mamífers. De moment, dels mamífers de mida gran i mitjana, el senglar i la guineu són les espècies que més s’han detectat, seguit de la fagina, el teixó i el cabirol. La cabra salvatge, la llebre i el coipú (una espècie invasora) són les que menys han aparegut. Dels mamífers més petits, com ara els rosegadors i les musaranyes, els primers resultats encara són més preliminars perquè el mètode per identificar-los passa per l’anàlisi de pèls al laboratori. El mateix passa amb els ratpenats perquè, tot i que les gravacions dels ultrasons que emeten ja estan fetes, encara cal analitzar la forma i la freqüència de la majoria de gravacions per identificar-los.
Rànkig de les espècies detectades el primer any de mostreig de l'Atles de Mamífers de Catalunya. Font: Elaboració pròpia.
Si mirem espècies en concret, només podem parlar-ne de la situació d’algunes a les zones on s’ha fet el mostreig. Algunes concorden amb les dades recollides en altres programes de seguiment, com és el cas de la llúdriga, que ha aparegut a molts dels rius on s’ha fet el mostreig; el cabirol, que s’ha trobat en 60 dels 68 quadrats que ja han pujat les dades; o el cérvol, que s’ha trobat força estès en l’àrea dels Pirineus. Per altres espècies per les quals no hi ha programes de seguiment de gran abast territorial, les dades recollides per aquest primer any de l’Atles permeten intuir també que algunes es troben força esteses, com ara la geneta i la pipistrel·la nana, el ratpenat més petit de Catalunya. La prospecció dels quadrats que falten ens donaran una imatge molt més precisa de la situació d’aquestes espècies a Catalunya.
