A l’Observatori ja hem actualitzat l’Índex de Planeta Viu a Catalunya. A continuació t’expliquem les claus sobre aquest Índex i la informació que ens dona.
L’Índex de Planeta Viu
Comencem pel principi: què és l’Índex de Planeta Viu (LPI)? És un indicador global de l’estat de la biodiversitat que es basa en les tendències poblacionals de les espècies. És a dir, és un número que s’expressa com un percentatge i que ens indica si les poblacions de les diferents espècies augmenten, es mantenen o es redueixen en un període de temps determinat. Això implica que aquesta dada no ens parla sobre quantes espècies amenaçades hi ha en el planeta ni del seu estat de conservació, sinó de la tendència de les poblacions d’espècies de les que se’n fa seguiment a escala global, com un indicador del guany o la pèrdua de biodiversitat. De moment no hi són totes les espècies representades, i a escala planetària només s’han fet seguiments de vertebrats. Aquest any l’WWF ha publicat un LPI mundial on es mostra que les poblacions de fauna vertebrada s’han reduït un 69% des del 1970.
LPI-Cat
Però els mateixos principis de l’LPI mundial es poden aplicar a àmbits territorials i temporals més concrets, i per això, a Catalunya hem desenvolupat un LPI-Cat per conèixer l’estat de la nostra vida salvatge.
L’actualització que es va presentar fa unes setmanes ens permet tenir una imatge força nítida sobre l’estat de les poblacions d’espècies salvatges de fauna a Catalunya. De fet, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha destacat la importància de disposar d’aquestes dades per dissenyar unes polítiques de conservació més efectives i precises.
L’indicador s’ha elaborat a partir de 321 espècies d’animal, i ens revela que les poblacions a Catalunya han tingut una davallada mitjana del 24% en els darrers 20 anys. L’anàlisi detallat d’aquesta davallada permet al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural prepara una bateria de mesures per revertir aquesta tendència amb la implementació d’una gestió adaptativa, que permetrà fer polítiques àgils, compartides, flexibles i adaptades l’entorn.
Els detalls que ens revela l’Índex
Aquesta dada general pel territori català es pot desglossar de diferents maneres, en funció dels grups d’espècies que ens interessi estudiar. Entre les espècies de les quals s’ha estat fent seguiment trobem papallones, ocells, mamífers, amfibis, rèptils i peixos d’aigües continentals. Una de les primeres disgregacions de l’indicador LPI-Cat ha estat per conèixer per separat l’estat de les espècies de vertebrats i d’invertebrats.
Pels invertebrats la dada s’obté a partir del seguiment de papallones, on observem una davallada molt preocupant del 44% de mitjana. Tot i només incloure les dades més robustes del projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), diversos treballs apunten en la mateixa direcció per tot el grup d’insectes.
En el cas dels vertebrats trobem que la disminució de poblacions és del 6% en els últims 20 anys. Aquesta dada es pot comparar amb el 30% de davallada en els darrers 20 anys a l’LPI mundial de l’WWF, ja que en el seu cas només té en compte animals vertebrats.
Ara bé, tot i ser una síntesi de les tendències poblacionals de moltes espècies, aquest índex mitjà global també té un desavantatge: emmascara la situació particular de moltes espècies. Per exemple, no totes les espècies estan disminuint a Catalunya, o n’hi ha d’altres que es mantenen estables. Anem a veure els casos particulars.
Entre les que es troben en davallada s’inclou el brocat variable, la granota verda ibèrica o la perdiu roja.
Però no tot està decaient!. D’altra banda, també tenim espècies amb augment poblacional a Catalunya, com el cabirol o l’oriol.
La safranera de l’alfals o el ratolí de bosc són dos exemples d’espècies que es troben amb poblacions estables.
I per últim tenim el dragó comú, una de les darreres incorporacions a l’LPI-Cat i un exemple d’espècie «misteri», que mostra encara tendències incertes a causa de l’escassetat de dades disponibles. És a dir, que aquí tenim feina!
