Índex de PLANETA viu A CATALUNYA - lPI-Cat

TENDÈNCIES​

Coneixement

Com s'elabora el LPI-CAT

L’Índex de Planeta Viu (LPI-Cat) inclou espècies natives de sis grups biològics: ocells (155 espècies), papallones diürnes (122 espècies), mamífers (21 espècies), rèptils (5 espècies), amfibis (9 espècies) i peixos d’aigües continentals (9 espècies). En el futur esperem anar afegint-hi noves espècies. Per a poder ser incloses, cal tenir dades suficients per avaluar tendències representatives del conjunt de Catalunya.

El LPI-Cat es fonamenta en dades de programes de seguiments de biodiversitat estandarditzats, organitzats majoritàriament per entitats que coordinen el treball de camp i realitzats per fonamentalment per persones voluntàries expertes en la matèria. Aquests projectes produeixen anualment comptatges poblacionals (nombres d’individus) en estacions de mostratge on es fa el seguiment de forma periòdica.

Per a les espècies incloses en el LPI-Cat, s’estimen índexs anuals de la seva abundància. La major part de les sèries temporals de les espècies incloses comencen al 2002, si bé en algunes el seu seguiment comença més tard. En tots els casos, però, el primer any de mostratge es pren com a any de referència (índex = 100) i a partir de llavors l’índex augmenta o disminueix de forma proporcional als canvis en el nombre d’individus. Estadísticament, s’utilitza el programa R-TRIM per produir aquests índexs poblacionals.

La integració dels índexs poblacionals de les espècies es fa a partir de la mitjana geomètrica dels índexs per a cada any. Aquest és el procediment àmpliament consensuat per crear indicadors de canvi poblacional. La mitjana geomètrica és estable quan la magnitud de les tendències positives i negatives estan en equilibri. Si el nombre i magnitud del canvi de les espècies que disminueixen supera el nombre i magnitud del canvi de les que augmenten, la mitjana geomètrica baixa, i viceversa. Els valors de la mitjana geomètrica es converteixen en índexs anuals amb el primer any (2002) igual a 100. Els intervals de confiança del LPI-Cat es calculen a partir de simulacions de Monte Carlo d’índexs anuals d’espècies. Això permet avaluar la significació estadística de les tendències.

COM s’INTERPRETA EL LPI-CAT

L’Índex de Planeta Viu (LPI-Cat) serveix per sintetitzar en un sol índex la tendència de les poblacions de les espècies que hi estan incloses. Resumir moltes tendències en un índex mitjà global pot, per descomptat, emmascarar les variacions entre espècies. Com s’ha esmentat anteriorment, no totes les espècies estan disminuint; també n’hi ha que estan augmentant o que es mantenen estables. És per això que també mostrem els índexs de cada espècie i subíndexs per a vertebrats i invertebrats.
El LPI-Cat és una eina important per comunicar l’estat de conservació de la natura i pretén catalitzar l’atenció i fomentar un debat ampli sobre la pèrdua de biodiversitat.

No, el LPI-Cat és una mesura de les tendències en l’abundància de les poblacions d’animals salvatges, no del nombre d’espècies que han desaparegut. L’extinció, però, sí que seria l’última conseqüència de la pèrdua d’exemplars. Hi ha un nombre reduït d’espècies incloses al LPI-Cat que estan en risc d’extinció a Catalunya, però en la majoria dels casos es tracta d’espècies d’animals salvatges que són relativament freqüents.

Aquest tampoc és ben bé el cas. La tendència global calculada representa una tendència mitjana de canvi poblacional de les espècies i no un nombre total d’animals perduts o guanyats. El LPI-Cat considera equivalents els canvis en totes les espècies, parteixin d’un nombre d’exemplars alt o baix.

L’informe de l’Estat de la Natura a Catalunya 2020 indicava una davallada d’aquest índex del 25% i la darrera xifra disponible mostra descensos del 24%. Cada versió de l’índex representa la millor estimació disponible en cada moment del conjunt de canvis poblacionals des de 2002, any d’inici de la sèrie. En cada actualització s’afegeixen noves espècies i punts de mostreig, i puntualment, es pot haver de treure alguna espècie per a la que cal millorar-ne les dades. Així doncs, les dades més recents suggereixen que, des de 2002, les poblacions han disminuït una miqueta menys, de mitjana, del que ens pensàvem fa un parell d’anys. En tot cas, no hi ha hagut cap canvi significatiu de tendència respecte al que sabíem fa dos anys. Continua la pèrdua de biodiversitat en general, i ho fa a un ritme constant.

La primera versió del LPI-Cat ja va ser emprada en l’elaboració de l’Estratègia Catalana del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i allà se’l perfila com un indicador per avaluar-ne el seu Àmbit 2, corresponent a la conservació dels components del patrimoni natural en el context de canvi global.

Sí, moltes de les dades dels programes de seguiment estan integrades en indicadors que es calculen a escala europea i mundial, com el propi LPI, o els indicadors europeus de papallones o ocells.

qui som?

COORDINACiÓ GENERAL

EQUIP TÈCNIC

COMUNICACIÓ

COORDINACiÓ GrUPS BioLÒGICS

I UNA GRAN XARXA DE NATURALISTES

Autoria: Jordi Jubany

ENTITATS PARTICIPANTS