Un nou model per transformar el seguiment de la biodiversitat a Europa
Autor|
2026-03-18
Un nou estudi detalla com les tecnologies digitals, l'ADN i una governança coordinada poden transformar l'observació de la biodiversitat a Europa i donar suport als objectius globals de conservació.
La biodiversitat està canviant a tot el planeta, però els governs encara no disposen de les dades sòlides i coherents necessàries per rastrejar aquests canvis i orientar una conservació eficaç. Per fer front a aquest repte, un nou estudi liderat pel projecte EuropaBON i publicat a la revista Nature Reviews Biodiversity proposa un pla integral per construir una xarxa moderna i integrada d'observació de la biodiversitat a Europa. Aquest treball, fruit de la col·laboració de 15 organitzacions de recerca, aspira a convertir-se en el model global per al seguiment de la natura al segle XXI.
“Tot i que Europa compta amb centenars de programes de seguiment, la realitat és que la informació sovint es troba aïllada entre sí, és incompatible entre països o està incompleta. Aquesta fragmentació dificulta la capacitat de resposta davant la crisi climàtica i ambiental i és per això que aquest nou model pot ser molt útil per posar-hi remei”, comenta Lluís Brotons, investigador de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, al projecte EuropaBON.
Tot i que Europa compta amb centenars de programes de seguiment, la realitat és que la informació sovint es troba aïllada entre sí, és incompatible entre països o està incompleta. Aquesta fragmentació dificulta la capacitat de resposta davant la crisi climàtica i ambiental i és per això que aquest nou model pot ser molt útil per posar-hi remei.
Lluís Brotons, coordinador científic de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.
Un sistema unificat: tecnologia i persones
L'estudi proposa "arreglar els aquests sistemes de monitoratge desconnectats" mitjançant una xarxa coordinada a escala continental. Els eixos principals d'aquesta transformació són:
- 84 Variables Essencials de Biodiversitat (EBVs): aquestes variables son un conjunt de medicions biològiques estandaritzades, científicament seleccionades, que permeten monitoritzar, estudiar i informar sobre els canvis en la biodiversitat a través del temps, l'espai i el nivell d'organització biològica. Actuen com a pont entre les dades brutes de camp (com ara llistes d'espècies) i els indicadors necessaris per a les polítiques de conservació (com la Llista Vermella de la UICN)
·Una llista estandarditzada per mesurar de manera coherent des de l'abundància d'espècies fins a la salut dels ecosistemes.
- Centre Europeu de Coordinació (EBOCC): Un nou organisme a nivell de la UE per harmonitzar mètodes, coordinar els fluxos de treball i garantir una governança transparent de les dades de biodiversitat.
- Innovació i expertesa: El nou model combina l'ús de sensors digitals, intel·ligència artificial i ADN ambiental (eDNA) amb la tasca insubstituïble de la ciència ciutadana i els especialistes taxonòmics.
L'Observatori, part activa en el disseny del nou model europeu
L'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat (OPNB) ha tingut un paper directe en la configuració d'aquest full de ruta i del model, ja que els investigadors Lluís Brotons i Dani Villero, de l’Oficina Tècnica de l’Observatori han participat com a coautors en l'elaboració d'aquest estudi.
Per a l'Observatori, la publicació d'aquest treball és una fita estratègica. Segons destaca Dani Villero, la importància de disposar d'aquest referent és que proposa " les bases per un marc comú per poder treballar de manera col·lectiva en els seguiments de biodiversitat". Aquesta alineació amb els estàndards europeus permetrà que les dades recollides a casa nostra s'integrin en fluxos de treball globals, facilitant el compliment de l’Estratègia de la UE per a la Biodiversitat 2030 i el nou Reglament de Restauració de la Natura.
Tornar a darreres les notícies