L’Observatori a l’IPBES 2026: inspiració per avaluar la situació de la natura a Catalunya

L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya hi ha estat present a través del CREAF i el CTFC, entitats que formen part del Fòrum de l’Observatori i que estan acreditades oficialment com a entitats observadores de l’IPBES. La participació permet seguir de prop les negociacions, intervenir en determinats debats i coordinar-se amb altres actors, tot i que no es vota. En aquesta ocasió, una delegació formada per Lluís Brotons, coordinador de l’Observatori i els integrants de l’oficina tècnica de l’Observatori Dani Villero, Mathias Brummer Helena Ramírez han assistit a la plenària amb l’objectiu de veure en primera persona com es treballen els processos participatius que s’hi duen a terme.

Un dels Objectius de la delegació ha estat estar en contacte amb aquests processos de creació d’informes que ja estan passant a escala europea i global. Això pot ajudar a tenir més referents inspiradors i aprendre com es treballa de forma col·lectiva, quins reptes apareixen en el procés i com s’aconsegueix convertir evidència científica en missatges útils per a la presa de decisions. Així doncs, l’aprenentatge obtingut durant el viatge contribuirà a orientar la metodologia i el disseny de futurs informes de l’Observatori que ajudin a prendre millors decisions sobre el patrimoni natural de Catalunya.

“A part de poder seguir les negociacions per aprovar el “Summary for policymakers of the business and biodiversity assessment”,també vam assistir representant l’Observatori al “Stakeholder Meeting” de l’IPBES, on vam poder entrar en contacte amb altres parts interessades de la plataforma, que treballen tant a nivell internacional com a nivell nacional o regional, com el cas de l’Observatori. Així doncs, la participació a l’IPBES12 ha contribuït a consolidar vincles internacionals i ha permès a l’Observatori entrar en contacte amb les principals xarxes europees i globals que col·laboren amb l'IPBES, facilitant l’intercanvi de coneixement i de bones pràctiques amb el context català i oferint oportunitats de capacitació i intercanvi d'experiències. Així mateix, ha servit per identificar oportunitats de millora per a l’informe Estat Natura, alineant-lo amb els estàndards i marcs metodològics internacional", explica Helena Ramírez, de l’Oficina Tècnica de l’Observatori.

En aquestes plenàries, els representants dels gairebé 150 països membres de la plataforma discuteixen i aproven avaluacions científiques que serveixen de base per orientar polítiques públiques a escala global. Aquests informes s’elaboren a partir de processos participatius amb centenars d’experts de tot el món, que sintetitzen el coneixement existent sobre la temàtica avaluada a partir de la revisió de milers d’estudis científics i altres fonts de coneixement. Posteriorment, els governs dels països membres en negocien i aproven el resum per a responsables polítics en sessió plenària. A banda dels grans informes globals que es publiquen de manera periòdica (el darrer es va publicar al 2019 i el proper es farà al 2028) , l’IPBES també publica avaluacions temàtiques per aprofundir en reptes concrets i entendre la crisi de la biodiversitat des de diferents angles. El 2016 va alertar sobre el paper essencial dels pol·linitzadors per a l’alimentació; el 2018 va presentar avaluacions regionals arreu del món i un informe sobre la degradació dels sòls; i més recentment ha aprofundit en qüestions com les espècies invasores o l’ús sostenible de les espècies silvestres. A Catalunya, l’Observatori també dinamitza una comunitat d’experts que avaluen l’estat de la natura a Catalunya de manera periòdica (el darrer informe de l’Estat de la Natura es va publicar al 2020 i es preveu treure un informe nou d’abast general al 2027) i que realitzat informes temàtics. En aquest cas, els dos últims han estat la Diagnosi dels Pol·linitzadors de Catalunya del 2024 i l’Avaluació de la Sequera que es va finalitzar al 2025 i que està pendent de fer-se pública.

Amb tot això, hem redactat una alineació estratègica per traslladar els aprenentatges a l'IPBES a l'hora de construïr el proper Estat de la Natura.