En aquesta línia, la Comissió Europea impulsa el Partenariat Europeu per a la Biodiversitat (Biodiversa+). Aquesta iniciativa reuneix a més de 40 països per coordinar i finançar projectes de recerca en biodiversitat, però també per col·laborar amb els governs d’aquests països i/o directament amb regions sub-nacionals per a fomentar l’harmonització dels seguiments de biodiversitat a nivell transnacional. El seu objectiu és protegir, restaurar i posar en valor la biodiversitat europea i fer del coneixement científic la base per a la presa de decisions polítiques.
Un dels seus àmbits de treball és el del Monitoratge de la Biodiversitat, des d’on s’impulsa tot allò relacionat amb la coordinació dels diferents programes de seguiment de la biodiversitat, amb especial èmfasi en la escala transnacional. Per fer-ho, Europa busca harmonitzar les metodologies utilitzades pels diferents participants, comparar indicadors, potenciar la ciència ciutadana i les noves tecnologies i desenvolupar projectes pilot que permetin testar nous seguiments potencials en diferents regions. A Catalunya, el Departament de Territori, Transició Ecològica i Habitatge (DTER), amb el suport de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, treballa directament en aquest àmbit a través de la coordinació d’una de les tasques relacionades amb noves tecnologies, així com amb la participació dins d’alguns d’aquests pilots.
I des d’aquest escenari viatgem cap a Bolzano (Itàlia), on el mes passat es va celebrar un taller en el marc de Biodiversa+ en relació al Soil Pilot. Aquest projecte treballa per harmonitzar metodologies de seguiment de la biodiversitat edàfica amb l’objectiu de construir una xarxa sòlida i comparable a escala europea. Durant el taller, diferents països europeus van presentar les seves xarxes regionals de monitoratge i també es van exposar les metodologies que operen a escala global, com SoilBon. El pilot, però, es fonamenta principalment en les metodologies desenvolupades per la xarxa LUCAS (Land Use and Coverage Area frame Survey) del Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea (JRC), una de les principals fonts de dades sobre les característiques dels sòls europeus, incloent-hi aspectes com la contaminació, la presència de pesticides o la biodiversitat.
A Catalunya hi ha poca presència de xarxa Lucas i la iniciativa de referència per a l’estudi dels sòls i la biodiversitat terrestre ve de la mà de SISEBIO, el Sistema de Seguiment de la Biodiversitat Terrestre. Es tracta d’un projecte impulsat per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i coordinat pel CREAF. Creat l’any 2018, té com a objectiu monitorar l’estat i l’evolució de la biodiversitat a Catalunya mitjançant una xarxa de parcel·les permanents distribuïdes en 16 hàbitats representatius del territori i amb diverses rèpliques en diferents zones naturals protegides. Els mostrejos, que es repeteixen cada tres anys, permeten obtenir dades robustes sobre les comunitats biològiques del sòl, de vegetació i l’heterogeneïtat de l’hàbitat. Mentre que la xarxa LUCAS proporciona una cobertura extensa a escala europea, SISEBIO ofereix un seguiment molt més intensiu i detallat gràcies a la seva xarxa de parcel·les permanents.