Mascle de l’abella solitària Eucera cineraria passant la nit agafat a una flor de trepadella. (Fotografia: J. Compte).
L’Observatori presenta el primer informe sobre l’estat de conservació dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya, dels què analitza l’estatus de conservació, les amenaces que pateixen i els àmbits prioritaris d’actuació per a la seva conservació.
L’informe ha estat coordinat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el CREAF. També hi han participat el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA).
Papallona reina, Papilio machaon, en una zona cremada de Vallirana. Fotograma: J.Luis Ordóñez.
Un declivi generalitzat de pol·linitzadors
L’informe constata que a Catalunya, i a tot el món, s’han detectat declivis molt importants al llarg de l’últim segle en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors, especialment en abelles i papallones, però també en sírfids. De les més de 2.000 espècies d’abelles que hi ha a Europa, un 9% es consideren amenaçades i un 37% es troben en declivi. Aquests percentatges són similars en el cas de les papallones i les dades del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) apunten declivis en un 70% de les espècies de papallones de Catalunya, especialment en prats i herbassars.
regressió de la turquesa mediterrània
Aurora dels guarets, Zegris eupheme, una papallona fortament amenaçada a Catalunya. (Fotografia: Jana Marco Tresserras).
Causes del declivi i propostes per revertir-lo
L’anàlisi identifica la intensificació dels conreus, l’urbanització del sòl, l’expansió del bosc en detriment dels espais oberts, el canvi climàtic, la interacció amb espècies invasores i l’ús creixent de fitosanitaris com les principals causes d’aquest declivi. I per revertir-ne la situació, proposa un seguit de mesures i bones pràctiques prioritàries que ajudaran a millorar l’estat de conservació dels pol·linitzadors. Entre elles, destaquen la recuperació dels hàbitats, la diversificació i rotació de conreus, la conservació dels marges, l’elaboració de plans de gestió del verd urbà, la intensificació ecològica, l’ús planificat, temporalitzat i minimitzat de fitosanitaris i el control de les mercaderies per evitar l’entrada d’espècies exòtiques i malalties noves.
Finca agrícola favorable pels pol·linitzadors
- Fruiters
- Colza
- Conreu d’horta amb mates de caps blancs
- Guaret
- Vegetació seminatural
- Bassa
- Marge amb flora ruderal
- Tanca arbustiva
- Banda de flors
- Co-conreu de lleguminoses
- Marge de pedra seca
- Edifici antic
- Hotels d’insectes
- Sòl nu
Finca agrícola favorable pels pol·linitzadors, amb una estructura en mosaic formada per diferents cultius (fruiters, colza, horta) (1,2,3), un guaret (4), una zona de vegetació natural (5) i una bassa (6). Els marges amb vegetació ruderal espontània (7), la tanca arbustiva (8) i les bandes florals sembrades (9), així com el co-cultiu de lleguminoses (10) i les clapes de caps blancs, Lobularia maritima, (3) proporcionen recursos florals abundants i diversos. Aquesta vegetació també assegura la proliferació de sírfids i altres enemics naturals de plagues. El marge de pedra seca (11), l’edifici amb parets de pedra o fang, bigues de fusta i teulat de canya (12); i els hotels d’insectes (13) ofereixen llocs de nidificació per a les abelles que nidifiquen en cavitats preestablertes. L’àrea de sòl nu (14) afavoreix la nidificació d’abelles que fan el niu sota terra.
Infografia: Laura Fraile
El document servirà de base per impulsar el Pla intersectorial dels pol·linitzadors silvestres de Catalunya (PIPOL), una eina estratègica i imprescindible per ajudar a revertir el declivi d’aquestes espècies.
