L’estat de la natura a Catalunya 2020 en vídeo

Seguiment de papallones amb participació ciutadana.

L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat presenta una sèrie d’onze vídeos que recull les principals conclusions de l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020. Arrel de la publicació d’aquest informe, el Departament d’Acció Climàtica, Agricultura i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya va encarregar la creació d’aquesta sèrie de vídeos, amb l’objectiu de fer arribar els seus resultats a un públic més ampli.

Els vídeos exploren el coneixement que tenim sobre l’estat de les espècies i hàbitats del país, amb la infEls vídeos exploren el coneixement que tenim sobre l’estat de les espècies i hàbitats del país, amb la informació científica de primera mà que ens ha de guiar per conservar la natura a Catalunya.

La sèrie ajudarà a descobrir com s’avalua l’estat de la natura, l’impacte de la fragmentació del territori, la imLa sèrie ajudarà a descobrir com s’avalua l’estat de la natura, l’impacte de la fragmentació del territori, la importància de millorar la maduresa dels nostres boscos i recuperar prats, conreus i altres espais oberts, l’impacte que té el nostre model de producció agrícola, com està la qualitat de les aigües continentals, l’impacte de les espècies invasores, els efectes del canvi climàtic en el mar, i l’impacte de la nostra manera d’ocupar el litoral.

L’equip d’OxigeNats amb la productora Feristela Mèdia han estat les dues entitats que han desenvolupat el projecte.

Us presentem els primers vídeos d’aquesta col·lecció:

Mesurar i entendre la biodiversitat

Com sabem que l’estat de la natura a Catalunya no és prou bo? Aquest vídeo posa en valor el paper de la ciència ciutadana en l’obtenció d’informació sobre l’estat de la natura i la necessitat d’elaborar indicadors a partir d’aquesta informació que permetin interpretar-la de manera fonamentada.

Canvis del paisatge: fragmentació i connectivitat

Aquest vídeo explora les tensions dinàmiques entre la vida salvatge i el nostre ús del territori, entre el que anomenem infraestructures verdes i infraestructures grises. En aquesta exploració, la biòloga Carme Rosell, de Minuàrtia, explica els múltiples mecanismes per garantir la connectivitat entre espais naturals i, alhora, la necessitat de posar barreres a espècies com el senglar, sense cap control poblacional per la manca de predadors adients. Un exemple de la importància de trobar un equilibri entre urbanitat i salvatgia.

Gestió forestal de boscos madurs

L’entrada dels combustibles fòssils i els canvis socials en els models productius, en la segona dècada del segle XX, va fer que s’abandonessin moltes explotacions agro-forestals i que el bosc recuperés l’espai que abans ocupaven els conreus. L’investigador del CREAF Jordi Vayreda explica que per això els boscos actuals són majoritàriament joves, densos i poc resistents a les pertorbacions. Per aquest motiu és tan important afavorir la maduració del bosc, amb l’objectiu de millorar-ne l’estructura i la resiliència davant dels canvis.

Ocells i gestió agrícola

Les darreres dècades el sector agrari català ha viscut un procés dual: d’una banda, l’abandonament de les zones menys fèrtils i difícils de conrear, i de l’altra, la intensificació productiva de les zones més fèrtils i planes. Això ha afectat molt a la biodiversitat associada als paisatges agrícoles. L’investigador del CTFC Gerard Bota explica la importància de mantenir els conreus en guarets, especialment en les zones de secà, per garantir la conservació de les espècies d’ocells íntimament lligades a aquests ambients, com ara el sisó o la ganga.

Intensificació i abandonament al camp

Els ambients agrícoles, els prats i les pastures acullen una riquesa natural en declivi generalitzat a Catalunya i a Europa. L’investigador José Manuel Blanco, de l’IRBIO-UB, explica en aquest vídeo les causes i els efectes d’aquest declivi a Catalunya: d’una banda, l’abandonament de les pràctiques extensives en zones poc productives, que ha minvat la superfície de vegetació oberta del país i, conseqüentment, les poblacions de papallones associades a aquests ambients; i, de l’altra banda, la intensificació del conreus en les zones més productives, que ha eliminat marges i erms fonamentals per garantir moltes espècies de flora i fauna especialistes.

Qualitat dels hàbitats aquàtics

La investigadora Núria Bonada, del grup FEHM de la UB, explica les múltiples pressions que afecten les aigües continentals a Catalunya i els efectes que provoquen. L’ús excessiu dels cabals fluvials i dels aqüífers modifica l’estructura dels rius i provoca l’assecament de fonts i rieres i la intrusió salina a prop del mar. Malgrat la millora evident de la qualitat dels rius pel tancament de moltes indústries contaminants i la instal·lació de depuradores, els efectes de l’ús excessiu de l’aigua tenen conseqüències directes sobre els hàbitats i les espècies fluvials.

Espècies invasores a les aigües continentals

Els ecosistemes de les aigües continentals a Catalunya són els que més han patit la pèrdua de biodiversitat autòctona en les darreres dècades, tant d’hàbitats com d’espècies pròpies d’aquests hàbitats. L’entrada d’espècies de peixos exòtiques per a la pesca recreativa, l’alliberament de mascotes i la dispersió de plantes ornamentals han comportat una davallada del 92% de les poblacions de peixos locals. Marc Ventura, investigador del CEAB-CSIC, explica com el projecte LIFE Limno Pirineus ha permès recuperar l’estructura ecològica d’alguns llacs d’alta muntanya. En altres ambients fluvials, però, aquesta restauració no és gens fàcil d’aconseguir.

El canvi climàtic al mar

L’escalfament de les aigües del mar com a conseqüència del canvi climàtic està provocant múltiples impactes sobre la biodiversitat marina, especialment amb la proliferació d’onades de calor marines. Alguns d’aquests impactes són molt visibles, com les mortalitats massives de gorgònies o la presència cada cop més freqüent del fadrí en el Cap de Creus. D’altres poden tenir un impacte també econòmic considerable, com la reducció de les captures d’anxova i sardina o de la producció de musclos. L’investigador Joaquim Garrabou, de l’ICM-CSIC, explica tots aquests efectes sobre el mar i com altres factors associats, no només a l’escalfament marí, sinó també a l’ús que els humans fem del mar, estan agreujant la situació de diferents espècies i afavorint-ne d’altres.

Ocupació i renaturalització del litoral

Els municipis de costa representen només el 3% del territori, però suporten el 43% de la població catalana i 10 milions de turistes cada any. Això representa un model d’ocupació intensiva i estacional amb greus conseqüències sobre el funcionament ecosistèmic dels hàbitats litorals i sobre la seva biodiversitat. La investigadora de la UdG Àgata Colomer, coordinadora del projecte LIFE Pletera, explica el procés de desmantellament i renaturalització d’una urbanització sense edificar al municipi de Torroella de Montgrí, dins del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.

altres notícies