El passat 6 de juliol es va presentar oficialment l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya (OPNB), en un acte a l’Institut d’Estudis Catalans que va comptar amb l’assistència de 150 persones i es va poder seguir en directe pel canal youtube del propi observatori.
La creació de l’OPNB respon a la necessitat de tenir un ens participatiu per compartir coneixement i col·laborar a l’hora de fer millors polítiques de gestió i de conservació de la natura, fonamentades en un coneixement científic fiable i actualitzat. Es tracta d’una xarxa, impulsada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través del CREAF i del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), que estarà integrada per un ampli ventall d’institucions amb una llarga experiència en l’àmbit del coneixement de la natura, on hi constaran administracions públiques, centres de recerca, universitats i organitzacions sense ànim de lucre especialitzades en aquest àmbit de coneixement.
Cal un nou enfocament en el coneixement de la biodiversitat, cal un model de treball que entengui la seva complexitat i que integri els esforços individuals per assolir un major grau de coneixement sobre la situació de crisi global, que produeix la pèrdua de la biodiversitat
Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural
El tret de sortida de l’acte el va donar el Sr. Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, que va destacar que “cal un nou enfocament en el coneixement de la biodiversitat, cal un model de treball que entengui la seva complexitat i que integri els esforços individuals per assolir un major grau de coneixement sobre la situació de crisi global, que produeix la pèrdua de la biodiversitat”.
Connexions internacionals
L’OPNB es presenta en un moment clau, coincidint amb la novena sessió plenària de la Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Servei dels Ecosistemes (IPBES), el panell internacional que inspira aquesta iniciativa catalana.
“L’Observatori neix inspirat en l’IPBES, una interfície mundial entre ciència i política que té per objectiu conservar i fer un ús sostenible de la biodiversitat. Entre els seus productes en destaquen les diagnosis sobre l’estat de la biodiversitat mundial, el suport a noves polítiques, la detecció de buits d’informació i l’intercanvi de coneixement per millorar la presa de decisions”, va comentar Lluís Brotons, coordinador de l’Observatori. Brotons va fer la seva intervenció en la presentació de l’OPNB des de Bonn (Alemanya), on assistia, com a membre de l’IPBES i com a coordinador de la iniciativa catalana, a la sessió de treball de l’IPBES que va durar tota la setmana.
L’acte va comptar també amb la participació via “Zoom” del filòsof de la ciència Silvio Funtowicz, que va convidar al públic a reflexionar sobre per què la ciència no parla amb una única veu. “L’èxit d’aquesta iniciativa depèn de la seva habilitat per crear un espai d’agregació, mobilització i valorització d’una pluralitat d’experiències, coneixements i sabers”; va concloure al final de la seva intervenció.
Un espai de trobada
L’OPNB ha de funcionar com un espai de trobada entre la comunitat científica i les institucions amb responsabilitat política. L’objectiu d’aquesta interacció és enfortir l’ús del coneixement científic en l’elaboració de les polítiques. Núria Pou (CTFC) i Sergi Herrando (CREAF-ICO) van il·lustrar, amb uns gràfics excel·lents, com encaixen els engranatges de funcionament de l’OPNB, i com l’OPNB estructura tota la informació sobre el patrimoni natural a Catalunya en quatre grans eixos temàtics.
D’altra banda, el Pau Sainz de la Maza (DGPAMN – DACC) va parlar del paper que hi han de jugar les entitats col·laboradores. L’OPNB està conformat per un fòrum de participació, on hi tenen cabuda totes les entitats rellevants en l’àmbit de la informació i la gestió de la natura, una oficina tècnica que gestiona i coordina el funcionament intern de l’OPNB i, per últim, els projectes concrets que s’integren en el marc de l’OPNB i que pertanyen als diferents eixos temàtics en què s’estructura la informació.
Catalunya perd biodiversitat
Fruit d’aquesta estreta col·laboració entre entitats, al final de 2020 ja es va poder crear el primer producte de l’Observatori: l’Informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020. Aquest informe va permetre estimar que, de mitjana, les poblacions de fauna de Catalunya s’havien reduït un 25% les darreres dues dècades, que els boscos s’estan expandint de manera poc ordenada pel territori i que tenim molt poc coneixement sobre el medi marí de les nostres costes. “En aquell moment l’Observatori estava en una fase molt preliminar, però elaborar aquest informe ja ens va fer veure tot el potencial que té la cooperació entre institucions, que ens permetia no només posar ordre al que ja coneixem, sinó també detectar on són els buits de coneixement que cal omplir”, assenyalà Sergi Herrando, coordinador científic de l’Observatori.
El tancament de l’acte va començar convidant a pujar a l’escenari a totes les entitats que actualment ja han signat la voluntat d’adhesió a l’OPNB. Les persones que representaven a cada entitat van compartir les seves visions sobre l’OPNB i van anar omplint l’escenari.
Finalment, la secretària del Departament d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, va acomiadar l’acte amb unes paraules d’esperança i il·lusió pel naixement d’un projecte transversal com aquest, fruit de la feina de molts anys i moltes persones.
